¿No et causa sorpresa, lector, aquesta avantposició d’un personatge del qual no has sentit a parlar gaire a un temps del qual has sentit a parlar molt? Et semblarà potser que desitgem subratllar la figura individual de Dalmases en dany de la contemplació de la seva època;

Els autors que tracten la història general de Catalunya, i els qui redueixen el camp d’observació a la Gerra de Successió, constaten que al costat dels partidaris de l’Arxiduc, que foren la gran majoria dels catalans, hi hagué exemples isolats d’adhesió a Felip V; no precisen, però, si durant la lluita existiren poblacions que es mantingueren separades constantment del partit austríac

Després de totes les guerres civils, un crescut nombre de ciutadans es veu obligat a expatriar-se. Així va passar també amb l'anomenada guerra de Successió a la Corona d'Epanya.

Núria Sales fa un estudi sobre els botiflers i del paper que van jugar a la Guerra de Successió; ens introdueix en el sentit històric del mot i ens situa en el context on va néixer. L’obra fou publicada per primera vegada el 1981, reeditada amb aparat erudit el 1984 (Ed. Empúries) i ara novament incorporada als Episodis de la Història, amb diverses esmenes.

Presentem aquí la vida de Francesc Macià, conegut com «en Bac de Roda», un dels líders del grup «vigatà» o osonenc, constituït per homes de les comarques de Vic que es van destacar ja de bon principi per l’oposició al duc d’Anjou o pretendent francès, de la dinastia dels Borbó: el rei Felip Vè, escollit per a succeir el dèbil rei Carles II, de la dinastia o branca dels Habsburg d’Àustria.

Catalunya i l'Arxiduc Carles respon al desig d'actualitzar, a través d'una síntesi amena i rigurosa, els estudis sobre el període esmentat. L'autor destaca la importància del fet que la ciutat de Barcelona fos seu d'un govern de l'estat que lluitava per entendre´s més enllà de Catalunya.

Dels personatges que van defensar les constitucions i llibertats catalanes fins al darrer moment i que, com a conseqüència de la derrota, sofriren un llarg i penós captiveri, els autors n’han seleccionat vint-i-cinc de ben representatius, que van patir en carn pròpia la duresa i la inflexibilitat de la repressió borbònica del 1714. No es tracta de fer-ne biografies completes, sinó d’explicar principalment les circumstàncies dels respectius empresonats.