El propi nom de la vila ens descobreix unes arrels islàmiques indubtables: els berbers Miknàs.sa s’hi van instal·lar als inicis del segle VIII, i els seus descendents musulmans senyorejaren els encontorns del lloc durant més de quatre-cents anys. Concretar el major nombre de fets documentats d’aquesta etapa històrica i assenyalar les possibles petjades deixades per una cultura islàmica rica i dinàmica han estat els objectius que han guiat la redacció de la monografia present.

Des dels inicis del segle VIII, les característiques de la forma de ser catalana es van anar afaiçonant en contacte estret amb la cultura islàmica, instal·lada en les nostres contrades. Així per tal de recuperar una part del passat dels catalans que sempre ens ha aparegut minvada –sinó ignorada-, l’obra present se situa en l’òptica dels vençuts, que vivien a la perifèria de l’extens imperi islàmic medieval. Constatarem que la seva religió condicionava quasi totes les manifestacions de la vida quotidiana i que, tanmateix, del segle VIII al XII les relacions entre musulmans i cristians no foren un enfrontament continu. I finalment, potser acabarem per admetre que en un racó del nostre tarannà actual perduren influències d’una civilització refinada i culta que no podem menystenir.

Quan la immigració magribina a Catalunya és considerada sovint –i encara- com un problema per resoldre adequadament, calia recuperar, ara, la memòria col·lectiva de les interaccions històriques que van tenir ambdós tipus de societats –musulmana i catalana- amb les seves respectives formes d’entendre la vida. Mitjançant la col·laboració incondicional de moltes persones i institucions d’arreu del Principat, ha estat possible d’aplegar una part del llegendari bàsic que recull les variables i contradictòries relacions entre els «moros» i els «cristians» que van conviure a la nostra terra i que després mantingueren llurs relacions mediterrànies durant les edats mitjana i moderna. La tasca realitzada era de compliment obligat, perquè els catalans no disposàvem d’aquesta eina que ens pot acostar a la comprensió d’una cultura que hem incorporat en diversos àmbits, especialment culturals, sense adonar-nos dels seus veritables orígens.

Els seguidors de Mahoma, després d’haver triomfat per les armes a l’Aràbia, es llençaren a la conquesta de terres a l’objecte de propagar la seva doctrina i estendre els seus dominis, esperançats que, en morir en batalla, tenien assegurada la felicitat eterna.

Fa mil anys, Barcelona va sofrir, en carn viva, un dels episodis més luctuosos de la seva història; prou que hi ha hagut autor –i assenyalem en concret, l’investigador Carreras i Candi- que ha recalcat que la ciutat patí aleshores «el fet més calamitós i pertorbador que enregistra la seva història, almenys de mil anys ençà».