Les Bases de Manresa (1892) constitueixen un esdeveniment important dins la llarga marxa de recuperar la nostra identitat col·lectiva; hem volgut aprofundir l’entorn humà que el va fer possible. Al mateix temps, i seguint d’alguna manera la voluntat dels biografiats per abastar tota la terra catalana, també hem procurat que, en la realització d’aquest treball, hi participessin estudiosos de les mateixes contrades d’on van sortir els homes escollits com a delegats de l’Assemblea de Manresa.

La darrera dècada del segle XIX és un període amb importants esdeveniments històrics, tant per a Espanya com per a Catalunya. Des de les pàgines del diari «La Renaixensa» (1881-1905), òrgan del catalanisme intransigent, es critica el parlamentarisme espanyol, s’ofereixen soluciona al problema colonial i es formulen propostes per a Catalunya, que ara, al cap de cent anys, sorprenen encara per la seva clarividència i la seva ambició.

Francesc Flos i Calcat: catalanisme i escola és un estudi sobre els orígens i el desenvolupament de l'acció csatalanista a l'escola catalana. Ressegueix des dels seu origen -o sigui, de la seva correcció teòrica amb Las escolas catalanas (1886)- la creació del Col·legi de Sant Jordi (1898) i l' Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, fins la seva conversió a l'antic Col·legi en la renovada Escola Sant Jordi (1930).

El moviment conegut amb el nom de "Tancament de caixes", promogut a Catalunya, a Barcelona principalment, l’any 1899, tingué més significació pel que suposava en si mateix. En si mateix era la protesta airada i ocasional de l’estament més pacífic per tradició i naturalesa: el gremial. En canvi, pel que suposava era la indignada revolta, la incontenible revolta, de tot un poble per sentir-se inverteradament mal governat.

El 1885 fou singularment mogut per a Catalunya, puig que en el seu curs es debateren importants qüestions relacionades amb els seus interessos morals i materials. Per un cantó es tramitava el modus vivendi comercial amb la Gran Bretanya; per l'altre, es començà la discussió al Congrés de les Bases per confeccionar el Codi civil.

A causa de coincidir-hi uns quants fets importants, l’any 1906, a la història catalana, no és un any qualsevol. Aquesta coincidència, però, ha servit potser per acompanyar-lo d’una dosi de mitificació. Les notes següents en tracten aspectes diferents, sense pretensió de totalitat, però amb afany d’escatir fins a quin punt arribà la importància d’aquella anyada.

Per aquells qui, joves o menys joves, sentin la pruïja de conèixer episodis d’un passat, que és tan nostre com el present, aquestes pàgines el posaran en contacte amb quelcom que mesura les qualitats i l’ampla visió d’uns homes i d’uns partits polítics que atribuïen al municipi unes facultats i una missió de més amplada i profunditat que les concedides de sempre per la legislació d’un Estat centralista.

La polèmica haguda entre els capdavanters de la Unió Catalanista a propòsit de les tàctiques electorals del moment, va provocar una escissió en els seus rengles i en va sortir el sector més dinàmic, creant la Lliga Regionalista que seria la representació de la burgesia catalana durant molts anys, enfront del lerrouxisme posat a sou de la capital d’Espanya.

En els seus darrers temps -i gairebé podríem dir fins als seus últims dies-, Folguera escriví unes seves Memòries, amb el títol general d'Una flama. «Les escric -diu ell- per al meu plaer personal». I tot escarnint el poeta, afegeix: Io canto per me solo.

La celebració del Primer Congrés Catalanista tingué lloc els mesos d'octubre i novembre de 1880. La iniciativa provingué dels federals, en la persona de Valentí Almirall, aleshores l'exponent més destacat del dels federalisme a Catalunya. Cal tenir en compte que el federalisme fou un dels elements decisius en la naixença del catalanisme polític.

La història del moviment catalanista de les dues últimes dècades del segle XIX pot sintetitzar-se amb la ressenya-inventari d’uns quants fets puntuals –poc o molt relacionats entre ells, sovint conseqüència directa els uns dels altres- que succeïren entre 1880 i 1901: del 1er. Congrés Catalanista, de 1880, a la fundació de la Lliga, el 25 d’abril de 1901.

El Sexenni Democràtic havia significat a Catalunya l’eclosió del federalisme, expressió dels desigs i aspiracions de les seves classes populars urbanes. Però si el federalisme preveia una radical transformació de l’organització política espanyola, eminentment centralista i uniformista, per una altra fonamentada en el reconeixement de la realitat plural de l’Estat, ben aviat es trobà amb la contradicció –que marcaria el seu fracàs, com ha subratllat el professor Josep Termes- de ser una força majoritària a Catalunya i minoritària al conjunt de l’Estat.

La fundació de la Unió Catalanista, el 1891, va ser la culminació dels esforços associatius pioners. Encara que en els seus orígens la Unió no va aconseguir de reunir el conjunt de les forces catalanistes existents (l’absència més notòria era el Centre Català), en pocs anys l’entitat assolí un prestigi i una força cada cop més intensos.

Encara que sigui important la seva presència i la seva influència, no entra en el pla d’aquestes ratlles estudiar fins a quin punt clergues i gent d’Església van inspirat o van intervenir en l’elaboració de les Bases de Manresa, sobretot Torras i Bages amb personalitats del seu entorn doctrinal. La incidència de La tradició catalana, per exemple, el rol propagandístic de Jaume Collell o el prestigi de Verdaguer són temes mereixedors del més atent aprofundiment.