CERCADOR

Orígens del catalanisme

Dalmau_portadesSimbols01.jpgLES QUATRE BARRES, DE BANDERA HISTÓRICA A SENYERA NACIONAL
Pere Anguera

ISBN: 978-84-232-0737-4  | Col·lecció: La creació dels símbols nacionals de Catalunya  | Preu: 16,00 € | Pàg:219 | Format: 13,5x19,5

La premsa i la bibliografia de lèpoca permeten de constatar com l'efecte sentimental de les quatre barres, sempre viu a Catalunya, es convertí en un emblema d'identitat. A l'entorn de 1890, amb la campanya proteccionista, prengueren força com a símbol del nou moviment polític que reivindicava la possibilitat d'assumir cotes d'autogovern més o menys àmplies, a partir de la descentralització administrativa que es consolidà al llarg de la dècada de 1890 coincidint amb altres moviments massius de protesta per actuacions governamentals considerades lesives per als interessos econòmics (tractats comercials) o identitaris (reforma de codi civil).
La promera interdicció policial de l'exhibició de la bandera, el 1897, en acabar-se l'acte de lliurament del Missatge al rei dels hel·lens, en facilità una difusió més polititzada, a remolc de les persecucions militars, civils i fins itot eclesiàstiques a l'ús públic de les quatre barres a partir dels anys 1898-1899.
La identificació entres les quatre barres i Catalunya esdevingué plena en temps de la Solidaritat Catalana, i passà a ser assumida per tota la societat sensibilitzada, que parlà sense embuts de bandera nacional.


segadors portada ajustada.jpgELS SEGADORS, COM ES CREA UN HIMNE
Pere Anguera

ISBN: 978-84-232-0738-1  | Col·lecció: La creació dels símbols nacionals de Catalunya  | Preu: 14,00 € | Pàg:136 | Format: 13,5x19,5
Els segadors amb l'harmonització musical feta per Francesc Alió s'escoltaren per primera vegada el 4 de juny de 1892. La seva incorporació al repertori de l'Orfeó Català fou clau per a facilitar-ne la difusió i, tot i que les interpretacions inicials no tingueren cap relleu especial, el mateix any 1892 Lluís B. Nadal ja els definia com «com un verdader himne nacional».

Les primeres propostes per a trobar un himne -que caldria escriure, recuperar o popularitzar-, cal situar-les al 1887. L'any 1894 La Veu del Montserrat insinuà la possiblitat de convertir Els segadors en himne català aprofitant-ne la creixent popularitat. Des de 1897 s'escoltaren a peu dret la majoria de les vegades i tot seguit amb el cap nu.

La versió reduïda que, el 1898, en féu Emili Guanyavents de seguida es divulgà i obtingué un èxit esclatant. Les persecucions governamentals no feren altra cosa que afavorir-ne la simbologia i el coneixement, atès que empenyeren a convertir Els segadors en un referent inevitable de qualsevol acte o actuació catalanista.

Dalmau_portadesSimbols03.jpgLA NACIONALITZACIÓ DE LA SARDANA
Pere Anguera

ISBN: 978-84-232-0739-8  | Col·lecció: La creació dels símbols nacionals de Catalunya  | Preu: 14,00 € | Pàg:155 | Format: 13,5x19,5

La modernització de la sardana s’inicià amb l’estrena de la llarga, sembla que el 1844, a Torroella de Montgrí i la publicació d’un primer manual el 1850. Als anys 1870 i 1880 en comença una certa idealització acompanyada pels primers intents de difondre-la territorialment. L’expansió definitiva es produí el 1892 afavorida en bona part per l’èxit i popularitat de la sardana que apareixia a l’òpera Garín de Breton. El 1894 Thos i Codina s’hi podía referir, amb exageració evident, com a "símbol y mirall de la interna unió del poble". En un primer moment l’expansió fou lenta, impulsada per joves catalanistes de les clases mitjanes i amb un cert toc elitista, però irreversible. Ajudada per tota la retòrica de solidaritat i de dansa oberta que l’acompanya des del primer moment s’anà obrint pas, fins el punt que el 1899 ja es definia com a "típica dansa catalanista". L’autèntica expansió territorial no es produí fins la primera década del 1900 i en diverses contrades no ho feu fins els anys 1920-1930.


Dalmau_portadesSimbols04.jpgSANT JORDI, PATRÓ DE CATALUNYA
Pere Anguera

ISBN: 978-84-232-0740-4  | Col·lecció: La creació dels símbols nacionals de Catalunya  | Preu: 12,00 € | Pàg:120 | Format: 13,5x9,5
Al segle XIV la devoció a Sant Jordi -ben poc present en l'onomàstica personal i toponímia catalanes- s'obrí pas a Catalunya com a símbol de cavalleria.  Entre els segles XV i XVII, la Generalitat impulsà oficialment la festa de Sant Jordi i potencià l'exhibició de la Creu de Sant Jordi. Més enllà del caràcter institucional, de la festa original, en quedà la popular ofrena de roses: al voltant i a l'interior del Palau de la Generalitat se celebrava un mercat de flors ben concorregut.

 Amb la Renaixença, esdevé un símbol patriòtic i de la lluita contra el despotisme. L'any 1925, en temps de dictadura de Primo de Rivera, és el 23 d'abril que s'emet l'emprèstit Pau Claris -que havia de finançar la revolta per alliberar de Catalunya-. El 1931, amb la república acabada de proclamar i aleshores també com a dia del llibre, Macià declara 23 d'abril festa cívica i proclama la Diada de la Bandera Catalana. La festa de Sant Jordi entra a les escoles amb tanta força que, l'any 1936, la revista de l'Escola Blanquerna afirma que Catalunya s'ha de mantenir fidel a l'exemple subministrat pel sant; només així serà lliure i forta.

CR06.jpgHOMES DEL CATALANISME. BASES DE MANRESA
OLLÉ I ROMEU, JOSEP M.

ISBN: 978-84-232-0484-7  | Col·lecció: Camí Ral  | Preu: 16,00 € | Pàg:285 | Format: 17x24 cm

Les Bases de Manresa (1892) constitueixen un esdeveniment important dins la llarga marxa de recuperar la nostra identitat col·lectiva; hem volgut aprofundir l’entorn humà que el va fer possible. Al mateix temps, i seguint d’alguna manera la voluntat dels biografiats per abastar tota la terra catalana, també hem procurat que, en la realització d’aquest treball, hi participessin estudiosos de les mateixes contrades d’on van sortir els homes escollits com a delegats de l’Assemblea de Manresa.


CR13.jpgPROPOSTES DEL CATALANISME INTRANSIGENT
DURAN TORT, CAROLA

ISBN: 978-84-232-0602-5  | Col·lecció: Camí Ral  | Preu: 10,00 € | Pàg:150 | Format: 17x24 cm

La darrera dècada del segle XIX és un període amb importants esdeveniments històrics, tant per a Espanya com per a Catalunya. Des de les pàgines del diari «La Renaixensa» (1881-1905), òrgan del catalanisme intransigent, es critica el parlamentarisme espanyol, s’ofereixen soluciona al problema colonial i es formulen propostes per a Catalunya, que ara, al cap de cent anys, sorprenen encara per la seva clarividència i la seva ambició.


CR17 Flos.jpgFLOS I CALCAT: CATALANISME I ESCOLA
DURAN I SOLÀ, LLUÍS i FLOS I MARGALEF, JORDI

ISBN: 978-84-232-0629-2  | Col·lecció: Camí Ral  | Preu: 18,00 € | Pàg:211 | Format: 17x24 cm

Francesc Flos i Calcat: catalanisme i escola és un estudi sobre els orígens i el desenvolupament de l'acció csatalanista a l'escola catalana. Ressegueix des dels seu origen -o sigui, de la seva correcció teòrica amb Las escolas catalanas (1886)- la creació del Col·legi de Sant Jordi (1898) i l' Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, fins la seva conversió a l'antic Col·legi en la renovada Escola Sant Jordi (1930).


EP19.jpgEL TANCAMENT DE CAIXES
J. CAMPS I ARBOIX

ISBN: 978-84-232-0491-5  | Col·lecció: Episodis de la història  | Preu: 6,00 € | Pàg:60 | Format: 12x17 cm

El moviment conegut amb el nom de "Tancament de caixes", promogut a Catalunya, a Barcelona principalment, l’any 1899, tingué més significació pel que suposava en si mateix. En si mateix era la protesta airada i ocasional de l’estament més pacífic per tradició i naturalesa: el gremial. En canvi, pel que suposava era la indignada revolta, la incontenible revolta, de tot un poble per sentir-se inverteradament mal governat.


PuigiCadafalchportadabaixa.jpgPUIG I CADAFALCH, PRESIDENT DE CATALUNYA, I LA SEVA ÈPOCA
BALCELLS, ALBERT

ISBN: 978-84-232-0780-0  | Col·lecció: Al guió del temps  | Preu: 18,00 € | Pàg:282 | Format: 19,5 x 13,5

Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956), a més d’arquitecte i historiador de l’art de reconegut prestigi, entre 1917 i 1923 esdevingué el segon president de la Mancomunitat de Catalunya. Succeí, doncs, al seu iniciador, Enric Prat de la Riba.

Primer pas vers l’autogovern de Catalunya, la Mancomunitat assolí la major part de les realitzacions durant els sis anys de la presidència de Puig i Cadafalch. Aquest és l’estudi nuclear del llibre. De la projecció exterior catalana n’és testimoni la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans en la fundació de l’Escola d’Història i Arqueologia de Roma. De la conscienciació interior n’és exemple l’Institut d’Educació General, dedicat a la divulgació de la higiene i el civisme. Tanmateix, el contrapunt d’aquesta obra és la violència pistolera que acompanya durant aquests anys la lluita de classes. A cadascun d’aquests aspectes, el llibre present hi dedica un estudi, així com també a la contextualització del catalanisme en el marc dels moviments d’emancipació nacional a l’Europa del 1885 al 1939.

 


EP104.jpgEL MEMORIAL DE GREUGES
CAMPS I ARBOIX, J.

ISBN: 978-84-232-0585-1  | Col·lecció: Episodis de la història  | Preu: 6,00 € | Pàg:60 | Format: 12x17 cm

El 1885 fou singularment mogut per a Catalunya, puig que en el seu curs es debateren importants qüestions relacionades amb els seus interessos morals i materials. Per un cantó es tramitava el modus vivendi comercial amb la Gran Bretanya; per l'altre, es començà la discussió al Congrés de les Bases per confeccionar el Codi civil.


EP180.jpgNOTES SOBRE L'ANY 1906
FAULÍ, JOSEP

ISBN: 978-84-232-0295-9  | Col·lecció: Episodis de la història  | Preu: 6,00 € | Pàg:62 | Format: 12x17 cm

A causa de coincidir-hi uns quants fets importants, l’any 1906, a la història catalana, no és un any qualsevol. Aquesta coincidència, però, ha servit potser per acompanyar-lo d’una dosi de mitificació. Les notes següents en tracten aspectes diferents, sense pretensió de totalitat, però amb afany d’escatir fins a quin punt arribà la importància d’aquella anyada.


EP189.jpgEL PRESSUPOST DE CULTURA DE 1908. PROBLEMA D'ACTUALITAT
CAMPS I ARBOIX, J.

ISBN: 978-84-232-0310-9  | Col·lecció: Episodis de la història  | Preu: 6,00 € | Pàg:56 | Format: 12x17 cm

Per aquells qui, joves o menys joves, sentin la pruïja de conèixer episodis d’un passat, que és tan nostre com el present, aquestes pàgines el posaran en contacte amb quelcom que mesura les qualitats i l’ampla visió d’uns homes i d’uns partits polítics que atribuïen al municipi unes facultats i una missió de més amplada i profunditat que les concedides de sempre per la legislació d’un Estat centralista.


EP195.jpgDEL PROVINCIALISME AL REGIONALISME (1833-1900)
FERRER, MIQUEL

ISBN: 978-84-232-0321-5  | Col·lecció: Episodis de la història  | Preu: 6,00 € | Pàg:54 | Format: 12x17 cm

A Catalunya, l’anomenada guerra d’independència espanyola contra els exèrcits de Napoleó (1808) va començar amb l’ocupació francesa de Figueres i, després, de Barcelona.


EP211 002.jpgDE LA FUNDACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1901-1918)
FERRER, MIQUEL

ISBN: 978-84-232-0098-6  | Col·lecció: Episodis de la història  | Preu: 6,00 € | Pàg:56 | Format: 12x17 cm

La polèmica haguda entre els capdavanters de la Unió Catalanista a propòsit de les tàctiques electorals del moment, va provocar una escissió en els seus rengles i en va sortir el sector més dinàmic, creant la Lliga Regionalista que seria la representació de la burgesia catalana durant molts anys, enfront del lerrouxisme posat a sou de la capital d’Espanya.


EP226.jpgMANUEL FOLGUERA I DURAN, GRAN AMORÓS DE CATALUNYA
SALLARÈS, JOAN

ISBN: 978-84-232-0124-2  | Col·lecció: Episodis de la història  | Preu: 6,00 € | Pàg:64 | Format: 12x17 cm

En els seus darrers temps -i gairebé podríem dir fins als seus últims dies-, Folguera escriví unes seves Memòries, amb el títol general d'Una flama. «Les escric -diu ell- per al meu plaer personal». I tot escarnint el poeta, afegeix: Io canto per me solo.


EP240.jpgEL PRIMER CONGRÉS CATALANISTA (1880)
GALOFRÉ, JORDI

ISBN: 978-84-232-0155-6  | Col·lecció: Episodis de la història  | Preu: 6,00 € | Pàg:64 | Format: 12x17 cm

La celebració del Primer Congrés Catalanista tingué lloc els mesos d'octubre i novembre de 1880. La iniciativa provingué dels federals, en la persona de Valentí Almirall, aleshores l'exponent més destacat del dels federalisme a Catalunya. Cal tenir en compte que el federalisme fou un dels elements decisius en la naixença del catalanisme polític.


EP268.jpgLES «BASES DE MANRESA». 1A ASSEMBLEA DE LA UNIÓ CATALANISTA
GASOL, JOSEP M.

ISBN: 978-84-232-0450-2  | Col·lecció: Episodis de la història  | Preu: 7,00 € | Pàg:85 | Format: 12x17 cm

La història del moviment catalanista de les dues últimes dècades del segle XIX pot sintetitzar-se amb la ressenya-inventari d’uns quants fets puntuals –poc o molt relacionats entre ells, sovint conseqüència directa els uns dels altres- que succeïren entre 1880 i 1901: del 1er. Congrés Catalanista, de 1880, a la fundació de la Lliga, el 25 d’abril de 1901.


EP271.jpgCATALANISME I MOVIMENTS NACIONALISTES CONTEMPORANIS (1885-1901)
LLORENS I VILA, JORDI

ISBN: 978-84-232-0278-2  | Col·lecció: Episodis de la història  | Preu: 6,00 € | Pàg:66 | Format: 12x17 cm

El Sexenni Democràtic havia significat a Catalunya l’eclosió del federalisme, expressió dels desigs i aspiracions de les seves classes populars urbanes. Però si el federalisme preveia una radical transformació de l’organització política espanyola, eminentment centralista i uniformista, per una altra fonamentada en el reconeixement de la realitat plural de l’Estat, ben aviat es trobà amb la contradicció –que marcaria el seu fracàs, com ha subratllat el professor Josep Termes- de ser una força majoritària a Catalunya i minoritària al conjunt de l’Estat.


EP288.jpgLA UNIÓ CATALANISTA (1891-1904)
LLORENS I VILA, JORDI

ISBN: 978-84-232-0443-4  | Col·lecció: Episodis de la història  | Preu: 7,00 € | Pàg:109 | Format: 12x17 cm

La fundació de la Unió Catalanista, el 1891, va ser la culminació dels esforços associatius pioners. Encara que en els seus orígens la Unió no va aconseguir de reunir el conjunt de les forces catalanistes existents (l’absència més notòria era el Centre Català), en pocs anys l’entitat assolí un prestigi i una força cada cop més intensos.


EP294.jpgLES BASES DE MANRESA I LA PASTORAL DE MORGADES (1900)
MADUELL, ÀLVAR

ISBN: 978-84-232-0457-1  | Col·lecció: Episodis de la història  | Preu: 6,00 € | Pàg:63 | Format: 12x17 cm

Encara que sigui important la seva presència i la seva influència, no entra en el pla d’aquestes ratlles estudiar fins a quin punt clergues i gent d’Església van inspirat o van intervenir en l’elaboració de les Bases de Manresa, sobretot Torras i Bages amb personalitats del seu entorn doctrinal. La incidència de La tradició catalana, per exemple, el rol propagandístic de Jaume Collell o el prestigi de Verdaguer són temes mereixedors del més atent aprofundiment.


EP311-312.jpgLA LLIGA DE CATALUNYA I EL CENTRE ESCOLAR CATALANISTA
LLORENS I VILA, JORDI

ISBN: 978-84-232-0507-3  | Col·lecció: Episodis de la història  | Preu: 7,00 € | Pàg:75 | Format: 12x17

Aquest volum analitza la trajectòria i les bases socials de dues de les associacions més representatives del primer catalanisme polític, el Centre Escolar Catalanista (1887), veritable escola de dirigents del catalanisme polític, i la Lliga de Catalunya (1887), entitat que era a mig camí entre un club polític i un ateneu.


EP314.jpgJOSEP PELLA I FORGAS I EL CATALANISME
LLUÍS COSTA I FERNÀNDEZ

ISBN: 978-84-232-0518-9  | Col·lecció: Episodis de la història  | Preu: 7,00 € | Pàg:126 | Format: 12x17

Josep Pella i Forgas (Begur, 1852-Barcelona, 1918) fou un personatge paradigmàtic de la Catalunya del seu temps: representa l’etapa vuitcentista i aporta alhora alguns elements característics propis d’una concepció del país, sota l’òptica del catalanisme naixent. Intel·lectual i professional liberal, Pella i Forgas provenia dels àmbits que fornien de dirigents el catalanisme de finals de segle. Lluís Costa i Fernàndez reclama atenció sobre Pella i Forgas, una figura massa oblidada dins la historiografia catalana, malgrat haver estat autor d’una vasta producció en el camp de la història i haver tingut un paper rellevant en el terreny polític.


sexenni.jpgEL SEXENNI DEMOCRÀTIC I EL DESVETLLAMENT DEL CATALANISME
ANGUERA, PERE

ISBN: 978-84-232-0702-2  | Col·lecció: Episodis de la història  | Preu: 8,00 € | Pàg:111 | Format: 12x17
Els espais de llibertat del Sexenni Democràtic (1686-1874) permeteren el debat sobre l'estructura de l'estat i sobre quin reconeixement calia atorgar als territoris que el formaven.

Coberta357Cuba.jpgCUBA I EL CATALANISME
COSTA, LLUÍS

ISBN: 978-84-232-0783-1  | Col·lecció: Episodis de la història  | Preu: 8,00 € | Pàg:96 | Format: 12 x 17
El conflicte entre les propostes independentistes cubanes i la intransigent resposta espanyolista va servir de model per a posteriors rèpliques del nacionalisme espanyol als nacionalistes perifèrics metropolitans. En les primeres dècades del segle XX, el catalanisme, organitzat de manera molt efectiva per les terres americanes, trobà acollida a Cuba i el món cultural i periodístic de l'illa se'n féu ressò.

Rafael Dalmau, Editor | carrer del Pi, núm. 13, 1r 1a | tel. (+34) 93 317 33 38
fax. (+34) 93 317 33 38 | 08002 BARCELONA | agenda@rafaeldalmaueditor.cat