El projecte polític del general Primo de Rivera es va fonamentar, sense èxit, en el desenvolupament d’una intensa tasca propagandística que havia de servir per transmetre una bona imatge de règim i per inculcar ideologia. El fracàs d’aquest projecte a les comarques gironines, on convergeixen factors decisius que aporten elements que ajuden a explicar-lo, és el tema de la present investigació.

Entenem per premsa catalana la feta en català. Certament que a Catalunya hi ha hagut publicacions en altres llengües (francès, llatí, castellà, esperanto...) i n’hi ha (afegim: alemany, anglès...), amb considerable gruix en castellà; però rebutgem la teoria d’estimar premsa catalana la que no és redactada en l'idioma propi de Catalunya. És premsa feta al nostre país, però no pas premsa catalana.

Sobre Josep Nicasi Milà de la Roca i Guilla, director d’«El Papagayo», només hem pogut reunir una sèrie de notes, en alguns aspectes bastant inconnexes, però que permeten de fer un esbós biogràfic sobre aquest personatge que jugà un cert paper com a polític i escriptor durant la dècada de 1840.

Emprenem la present investigació amb el propòsit de reunir els materials que permetin, més endavant, d’esbossar el perfil humà i literari d’un tarragoní polifacètic, pràcticament desconegut.

Parlar de periodisme carlí a la primera guerra -a Catalunya s'entén- és referir-se a «El Restaurador Catalán», el periòdic que de 1837 a1840 fou, a més de mitjà informatiu, butlletí oficial, portaveu de la famosa «Junta de Berga» i òrgan d'opinió, entre altres coses. Els periòdics antics serveixen pe ésser cobejats per col·leccionistes i com a font de dades històriques.

La història del periòdic « La Renaixensa», tant en la seva vesant de revista com en la de diari, és una peça clau per a estudiar les conseqüències del moviment cultural que s’enceta a la segona meitat del XIX i que ha donat nom a tota una etapa de la nostra literatura.

La història del diari encara és per fer, una història que contempli el periòdic com una plataforma ideològica, i alhora com una empresa comercial, en la qual hi hagi constància del pensament dels grans directors que ha tingut, dels col·laboradors que han deixat un testimoniatge de qualitat o de relleu, finalment, de l’anàlisi del contingut, de la influència, de totes les vicissituds.