L'any 1890, un nombrós equip de militars trascamà les Guilleries i el Montseny amb la finalitat d'aixecar un plànol de la zona. Totes les experiències i les descobertes del viatge foren recollides pel tinent topògrag Juli Serra en un diari, que després traspassà al llibre Las Guillerías, publicat l'any 1891 per l'editor Luis Tasso.
Un viatge per les Guilleries i el Montseny conté la trnscripció literal del text i la reproducció dels cinquanta-un gravats del relat original. Inclou la visió actual del recorregut, fruit de la investigació dels autors, que permet de corroborar dades i exposar nous elements d'aquell viatge.
No acaben de perfilar-se bé els anys jovenívols del futur «Alí-Bey», a través de les esporàdiques notícies que ens dona el «Diccionario» de Torras Amat, per bé que no deixin de traspuar-hi ja dues notes ben característiques de la que serà la seva vida: una vinculació molt estreta a càrrecs burocràtics depenents de l’Estat (cosa ben significativa si anotem que es tracta d’un català per ambdues bandes) i, també, aquell enginy i fins i tot aquella desmesurada gosadia que el féu arribar tan amunt i que li féu fer coses tan rares.
A les primeries del segle XVII, concretament als darrers dies de l'any 1603 i les primeres setmanes del següent 1604, un personatge francès va realitzar un viatge per Catalunya -que després va prosseguir fins a Valladolid- i del qual ens ha deixat una curiosa relació. Aquest personatge era Bartomeu Joly, conseller i almoiner de la Cristianíssima Majestat el rei de França.
Quan, a la primeria del segle XIX, es treballava a la carretera que des de Tarragona anava a Tortosa i seguia cap a València, una de les etapes més feixugues i costoses fou la del Coll de Balaguer. En tenim referències com d’una tasca titànica, plena d’inconvenients.
Alguns dels viatgers estrangers que, durant el segle XVI, van passar per les nostres terres tingueren la voluntat de fer un diari del que anaven veient. La major part dels cops, aquesta tasca devia anar més o menys lligada a la seva feina oficial.
Certament que no cal pas ponderar la importància que tradicionalment ha tingut el camí reial en la configuració geogràfica, econòmica i humana de les terres de la comarca de l’Anoia. Des de temps immemorial, el riu Anoia es constituí en un corredor natural de comunicació entre el litoral mediterrani i l’interior peninsular.