L’interès suscitat entorn del patrimoni dels ordes religioso-militars és la raó d’haver publicat la present col·lecció, «Templers i hospitalers», presentada en forma de guia en quatre volums. Aquest quart i darrer fa referència a la Catalunya Vella (amb un èmfasi especial als territoris de la Catalunya Nord), al Penedès i a Mallorca. En aquest volum Joan Fuguet inclou aportacions innovadores sobre el patrimoni tant de l’Orde del Temple com de l’Orde de l’Hospital.

Darrer volum de la col·lecció Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia, centrat en el comtat de Barcelona entre el 801 i el 993.L’extensa documentació carolíngia ha estat traslladada a mapes toponímics,econòmics, de dominis amb les possessions comtals, vescomtals i eclesiàstiques.
 
 

Els nombrosos estudis realitzats aquests darrers anys entorn a la repressió a la guerra i la postguerra incideixen sobretot en els aspectes polítics i en la tragèdia humana de caràcter personal. Però en canvi, no analitzen prou – pensem – el vessant societari de la repressió: la destrucció gairebé irreparable d’un teixit, d’una xarxa, d’una dinàmica associativa de la societat civil, que en molta part no ha estat possible refer del tot d’aleshores ençà.

Aquest «Episodi», promogut per l’Ajuntament de Teià en el marc de la commemoració dels 500 anys de la concessió dels Privilegis de Teià per part del rei Ferran el Catòlic, constata l’alliberament de la vila respecte de la servitud feudal. El cas de Teià és tractat en el context de la recuperació del Patrimoni reial alienat.

Mossèn Joan Baranera, un capellàen la Catalunya de la Guerra Civil ens mostra un exemple de la persecució religiosa a Catalunya durantels primers mesos de la Guerra Civil, un tema incòmode del nostre passat. A bandade les dificultats per practicar-hi el culte catòlic, els capellans van ser perseguits—i molts d’ells, assassinats— pel sol fet de ser-ho i, a més, un bon nombre d’esglésiesvan ser atacades i incendiades.