El rei Pere el Gran emmalaltí sobtadament quan es disposava a viatjar cap a Mallorca i morí a Vilafranca del Penedès, el 10 de novembre de 1285, als 45 anys d’edat.
El dia 13, les seves despulles foren traslladades al monestir de Santes Creus, d’acord amb la voluntat reial de gratitud envers el cenobi de Gaià, que fins i tot en els moments més difícils li havia donat suport. Al cap de 15 anys les restes foren definitivament enterrades en el nou mausuleu, «l’únic de tots els monuments funeraris dels nostres monarques que mai no ha estat violat per mans profanes», segons explica l’autor d’aquest «Episodi».

A mitjan segle X, el Penedès, amb la ciutadella d’Olèrdola predominant, era país fronterer dels cristians enfront dels sarraïns que tenien com a posicions avançades l’arc format per Lleida-Tortosa.

Vilanova i la Geltrú passà aquests sis anys de guerra lligada a la seva situació topogràfica, equidistant entre Barcelona i Tarragona, sense massa comunicacions en ésser aïllada pel massís del Garraf i tocant al mar. Així, fou un reducte amb escassa importància estratègica i un port on el comerç esdevingué particularment important, sobretot després de la caiguda de Tarragona (juny 1811).

El 26 d’octubre de 1975 vam presentar en la XIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, celebrada a Vilanova i la Geltrú, una ponència amb el tema «Dinàmica Social de la Vilanova Vuitcentista» que, bàsicament, era un resum del treball que ara titulem Les classes socials, a Vilanova i la Geltrú, el segle XIX.

El tema del carlisme, en general, i el dels aixecaments reialistes del trienni liberal, en particular, han estat analitzats des de diferents punts de vista. Els més clàssica són els de la historiografia liberal i la historiografia conservadora, criticats ja per Jaume TORRAS (1976:7-8). Però darrerament, un seguit d’historiadors s’han apropat a la temàtica des de nous enfocaments (FRADERA, 1990).

Ramon de Penyafort fou un dels personatges principals del segle XIII: jurista, professor de la Universitat de Bolonya, canonge de la seu barcelonina, capellà i penitencier de papes, compilador de les Decretals per encàrrec de Gregori IX, amic i conseller de Jaume I, tercer general de l'ordre dominicà, impulsor d'escoles d'hebreu i àrab per missioners, i frare de convent de Santa Caterina, de Barcelona, on morí el 1275. Fou canonitzat ara fa 400 anys.