CERCADOR

Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia

Autors: Jordi Bolòs i Víctor Hurtado

9788423208111.jpgAtles de Cerdanya i Berga (v788-990)
ISBN: 978-84-232-0811-1  |  Núm col·lecció: 9 | Preu: 25,00 € | Pàg:160 | Format: 21 x 29

L’Atles dels comtats de Cerdanya i Bergamostra la història d’aquests dos amplis comtats al llarg dels segles viii-x de domini carolingi. Des del’alta vall de l’Aude fins a les ribes del Cardener, aquest immens territoris’estenia per les actuals comarques del Capcir, la Cerdanya, el Berguedà i perzones de les comarques properes, d'una manera especial el Donasà, el Baridà itota la vall de Ribes. 


PortadaPALLARSbx.jpgATLES DELS COMTATS DE PALLARS I RIBAGORÇA (v806-v998)
ISBN: 978-84-232-0774-9  |  Núm col·lecció: 8 | Preu: 25,00 € | Pàg:168 | Format: 21x29
L'Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806 -v998) té la doble singularitat que estudia un territori molt muntanyenc i a la vegada fronterer amb l'Aragó. Per tant, la història d'aquests comtats presenta lligams estrets amb les terres occitanes i amb les terres aragoneses i navarreses. La documentació escrita sobre els comtats catalans abans de l'any 1000 és de les més nombroses d'Europa i permet elaborar mapes completíssims; ens els casos en què la documentació és escassa —com ocorre en alguna zona de la Ribagorça i el Pallars— ,els autors complementen les seves fonts d'informació amb l'arqueologia i la toponímia.
 

Rossellobaixa.jpgATLES DEL COMTATS DE ROSSELLÓ, CONFLENT, VALLESPIR I FENOLLET
ISBN: 978-84-232-0734-3  |  Núm col·lecció: 7 | Preu: 25,00 € | Pàg:150 | Format: 21x29cm

L'Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-991) tracta la història d'aquests quatre territoris al llarg dels segles de domini carolingi. El gran nombre de documents que s'han conservat sobre mapes detallats la demografia (vil·les, vilars i poblacions més importants) i els principals dominis dels senyors laics i eclesiàstics.
A banda de mapes de topònims i de dominis, l'obra inclou cartografia sobre l'economia i la societat, amb vies, molins, mines i salines, per exemple. Un conjunt de mapes més detallats amplia el coneixement sobre la història dels topònims, del poblament, dels comtes i grans senyors, i dels diversos monestirs que hi havia, com ara Sant Miquel de Cuixà, Sant Andreu de Sureda, Santa Maria d'Arles i Sant Genís de Fontanes. L'Atles també inclou mapes més detallats dels nuclis d'Elna i de Castell-Rosselló.


Urgell_baixa.jpgATLES DEL COMTAT D'URGELL (v788-993)
ISBN: 978-84-232-0700-8  |  Núm col·lecció: 6 | Preu: 25,00 € | Pàg:151 | Format: 21x29 cm

En l'«Atles del comtat d'Urgel (v88-933)», Jordi Bolòs i Víctor Hurtado estudien el territori d'aquest comtat durant els segles VIII-X. Aquest comtat s'estenia per Andorra i les actuals comarques de l'Alt Urgell, del Solsonès, del Pallars Jussà i de la Noguera. Mitjançant la realització de diversos mapes, els autors ens permeten de conèixer el poblament, l'economia i les possessions dels principals senyors laics i eclesiàstics en època carolíngia.
Diversos mapes molt detallats, dedicats a situar tots els noms de lloc que trobem abans de l'any 1000 i a cartografiar tots els dominis senyorials, s'acompanyen d'altres mapes que ens permeten de descobrir, per exemple, els precedents de l'época carolíngia, l'estructura del poder a les valls, els dominis monàstics o bé l'evolució de la frontera.


atlesmanresa.jpgATLES DEL COMTAT DE MANRESA (789-998)
ISBN: 978-84-232-0665-0  |  Núm col·lecció: 5 | Preu: 25,00 € | Pàg:109 | Format: 21x29 cm
El comtat de Manresa, que en època carolíngia era terra de frontera i que estava estretament lligat als comtats d'Osona i de Barcelona, s'estenia per bona part de les actuals comarques del Bages (amb el Moianès) i de l'Anoia i per sectors septentrionals del Vallès. Malgrat les guerres i les expedicions militars, el comtat de Manresa fou poblat de manera ben densa, com ho recorden els topònims, i fou ben organitzat a través d'una xarxa d'esglésies i de castells termenats.

A_OSONA_JPG.jpgATLES DEL COMTAT D'OSONA (798-993)
ISBN: 978-84-232-0632-2  |  Núm col·lecció: 4 | Preu: 25,00 € | Pàg:125 | Format: 21x29 cm

El comtat d´Osona va passar de dependre dels monarques carolingis l´any 798. Calgué, però, que fos novament reorganitzat i repoblat un segle més tard, en època de Guifré el Pelós.
Aquest ampli comtat s´estenia des del nord de Ripoll fins a Aiguafreda i des d´Osor fins a la Riera de Merlès; és a dir, l´actual comarca d´Osona, bona part del Ripollès i de la Selva i enclaus al Berguedà, al Bages i al Vallès Oriental.
L´alt nombre de documents que s´han conservat relatius al comtat d´Osona ens han permès d´elaborar en aquest Atles del comtat d´Osona, mapes molt detallats dels llocs de poblament, dels dominis i de les realitat econòmiques, o sobre els aspectes més interessants i innovadors a les terres osonenques abans de l´any 1000.


A_Girona_JPG.jpgATLES DEL COMTAT DE GIRONA (785-993)
ISBN: 978-84-232-0614-8  |  Núm col·lecció: 3 | Preu: 25,00 € | Pàg:101 | Format: 21x29 cm

La ciutat de Girona va obrir les portes als monarques francs l´any 785. Esdevingué la ciutat més important de la frontera amb Hispània, la terra controlada pels musulmans. Era l´indret on s´alçava la catedral i el centre d´un comtat molt ampli, que s´estenia des de les rodalies de Banyoles fins a Arenys de Munt, al Maresme, i des de les valls d´Amer i Anglès fins a la mar. Aquest Atles del comtat de Girona, tercer volum de la col-leccióAtles dels comtats de la Catalunya Carolíngia, inclou nombrosos mapes on hi ha situats tots els topònims esmentats als documents dels segles VIII, IX i X, on apareixen dibuixats els dominis dels principals senyors laics i eclesiàstics (com la seu episcopal o dels monestirs d´Amer, Sant Feliu de Guíxols o Sant Pol de Mar) i on s´han representat algunes realitats econòmiques (conreus i rompudes, boscs, vies, molins, fors, etc.).


A_Empuries.jpgATLES DELS COMTATS D'EMPÚRIES I PERALADA (780-991)
ISBN: 978-84-232-0604-9  |  Núm col·lecció: 2 | Preu: 25,00 € | Pàg:93 | Format: 21x29 cm

Els comtats d´Empuries i Perelada eren un país cobert d´aiguamolls, d´estanys i de muntanyes no gaire altes però força esquerpes. A les planes empurdaneses veiem com se superposaren a les pervivències clàssiques les novetats de l´alta edat mitjana. Els nexes d´aquests dos comtats amb el comptat de Rosselló, un altre territori també abocat a la mar, foren intensos. Al segle X, els comtes, Gausbert i el seu fill Gausfred, i alguns senyors, impulsaren la creació i la consolidació d´alguns monestirs molt notables, com Sant Quirc de Colera, Sant Pere de Rodes i Santa Maria de Roses.


besalu.jpgATLES DEL COMTAT DE BESALÚ (785-988)
ISBN: 978-84-232-0520-2  |  Núm col·lecció: 1 | Preu: 25,00 € | Pàg:95 | Format: 21x29

Les terres que formaven el comtat de Besalú esdevingueren, després de la conquesta franca, una dependència del comtat de Girona. El seu territori - amb uns límits que eren fruit d´uns precedents més o menys remots- no adquirí plena autonomia fins que es produí la reordenació territorial portada a terme per Guifré el Pelós i es convertí, a final del segle IX, en un comtat independent i separat de la influència gironina. Pels volts de l´any 1000, el de Besalú era un dels comtats catalans més importants


Rafael Dalmau, Editor | carrer del Pi, núm. 13, 1r 1a | tel. (+34) 93 317 33 38
fax. (+34) 93 317 33 38 | 08002 BARCELONA | agenda@rafaeldalmaueditor.cat