Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956), a més d’arquitecte i historiador de l’art de reconegut prestigi, entre 1917 i 1923 esdevingué el segon president de la Mancomunitat de Catalunya. Succeí, doncs, al seu iniciador, Enric Prat de la Riba.Primer pas vers l’autogovern de Catalunya, la Mancomunitat assolí la major part de les realitzacions durant els sis anys de la presidència de Puig i Cadafalch. Aquest és l’estudi nuclear del llibre. De la projecció exterior catalana n’és testimoni la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans en la fundació de l’Escola d’Història i Arqueologia de Roma. De la conscienciació interior n’és exemple l’Institut d’Educació General, dedicat a la divulgació de la higiene i el civisme. Tanmateix, el contrapunt d’aquesta obra és la violència pistolera que acompanya durant aquests anys la lluita de classes. A cadascun d’aquests aspectes, el llibre present hi dedica un estudi, així com també a la contextualització del catalanisme en el marc dels moviments d’emancipació nacional a l’Europa del 1885 al 1939. 

El 23 d’agost de 1815, al castell de Sant Ferran, de Figueres, fou penjat a la forca Josep Pujol i Barraca. Boquica, com era conegut pels seus coetanis —amics i enemics—, havia nascut a Besalú feia 36 anys i havia estat traginer de professió fins al moment de començar la Guerra del Francès. Passà a combatre a favor de les tropes napoleòniques i actuà com a bandoler, sobretot per les terres de la Garrotxa.  

Aquesta biografia posa els autors als antípodes de la bibliografia d’exaltació de la Guerra del Francès pròpia del segle xix. D’una visió plena d’elements romàntics i d’esperit èpic, passen a la zona fosca de desercions, traïcions, col·laboracionisme, bandolerisme... en ocasions més tràgica que la història novel·lada.

Aquest treball està dedicat a l'estudi dels orígens, el desenvolupament i, finalment, la desaparició del Partit Nacionalista Català.

La denominació de Partit Nacionalista -habitual en altres moviments nacionalistes- estigué significativament absent a Catalunya fins l'any 1932, després doncs de la proclamació de la República Catalana.

Aquest llibre analitza amb profunditat la curta però intensa trajectòria del Partit Nacionalista Català, una formació política la importància de la qual rau en l'intent de dur a terme, per primera vegada, una via d'intervenció política i electoral dins el separatisme, fins aleshores contrari a tota participació en el joc polític convencional.

El Partit Nacionalista Català defensava el dret de Catalunya a figurar per si mateixa al costat d'altres pobles lliures dins el marc de convivència internacional de les democràcies occidentals representat per la Societat de Nacions.