L'Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-991) tracta la història d'aquests quatre territoris al llarg dels segles de domini carolingi. El gran nombre de documents que s'han conservat sobre mapes detallats la demografia (vil·les, vilars i poblacions més importants) i els principals dominis dels senyors laics i eclesiàstics.
A banda de mapes de topònims i de dominis, l'obra inclou cartografia sobre l'economia i la societat, amb vies, molins, mines i salines, per exemple. Un conjunt de mapes més detallats amplia el coneixement sobre la història dels topònims, del poblament, dels comtes i grans senyors, i dels diversos monestirs que hi havia, com ara Sant Miquel de Cuixà, Sant Andreu de Sureda, Santa Maria d'Arles i Sant Genís de Fontanes. L'Atles també inclou mapes més detallats dels nuclis d'Elna i de Castell-Rosselló.

En l'«Atles del comtat d'Urgel (v88-933)», Jordi Bolòs i Víctor Hurtado estudien el territori d'aquest comtat durant els segles VIII-X. Aquest comtat s'estenia per Andorra i les actuals comarques de l'Alt Urgell, del Solsonès, del Pallars Jussà i de la Noguera. Mitjançant la realització de diversos mapes, els autors ens permeten de conèixer el poblament, l'economia i les possessions dels principals senyors laics i eclesiàstics en època carolíngia.
Diversos mapes molt detallats, dedicats a situar tots els noms de lloc que trobem abans de l'any 1000 i a cartografiar tots els dominis senyorials, s'acompanyen d'altres mapes que ens permeten de descobrir, per exemple, els precedents de l'época carolíngia, l'estructura del poder a les valls, els dominis monàstics o bé l'evolució de la frontera.

El comtat d´Osona va passar de dependre dels monarques carolingis l´any 798. Calgué, però, que fos novament reorganitzat i repoblat un segle més tard, en època de Guifré el Pelós.
Aquest ampli comtat s´estenia des del nord de Ripoll fins a Aiguafreda i des d´Osor fins a la Riera de Merlès; és a dir, l´actual comarca d´Osona, bona part del Ripollès i de la Selva i enclaus al Berguedà, al Bages i al Vallès Oriental.
L´alt nombre de documents que s´han conservat relatius al comtat d´Osona ens han permès d´elaborar en aquest Atles del comtat d´Osona, mapes molt detallats dels llocs de poblament, dels dominis i de les realitat econòmiques, o sobre els aspectes més interessants i innovadors a les terres osonenques abans de l´any 1000.

La ciutat de Girona va obrir les portes als monarques francs l´any 785. Esdevingué la ciutat més important de la frontera amb Hispània, la terra controlada pels musulmans. Era l´indret on s´alçava la catedral i el centre d´un comtat molt ampli, que s´estenia des de les rodalies de Banyoles fins a Arenys de Munt, al Maresme, i des de les valls d´Amer i Anglès fins a la mar. Aquest Atles del comtat de Girona, tercer volum de la col-leccióAtles dels comtats de la Catalunya Carolíngia, inclou nombrosos mapes on hi ha situats tots els topònims esmentats als documents dels segles VIII, IX i X, on apareixen dibuixats els dominis dels principals senyors laics i eclesiàstics (com la seu episcopal o dels monestirs d´Amer, Sant Feliu de Guíxols o Sant Pol de Mar) i on s´han representat algunes realitats econòmiques (conreus i rompudes, boscs, vies, molins, fors, etc.).

Els comtats d´Empuries i Perelada eren un país cobert d´aiguamolls, d´estanys i de muntanyes no gaire altes però força esquerpes. A les planes empurdaneses veiem com se superposaren a les pervivències clàssiques les novetats de l´alta edat mitjana. Els nexes d´aquests dos comtats amb el comptat de Rosselló, un altre territori també abocat a la mar, foren intensos. Al segle X, els comtes, Gausbert i el seu fill Gausfred, i alguns senyors, impulsaren la creació i la consolidació d´alguns monestirs molt notables, com Sant Quirc de Colera, Sant Pere de Rodes i Santa Maria de Roses.

Les terres que formaven el comtat de Besalú esdevingueren, després de la conquesta franca, una dependència del comtat de Girona. El seu territori - amb uns límits que eren fruit d´uns precedents més o menys remots- no adquirí plena autonomia fins que es produí la reordenació territorial portada a terme per Guifré el Pelós i es convertí, a final del segle IX, en un comtat independent i separat de la influència gironina. Pels volts de l´any 1000, el de Besalú era un dels comtats catalans més importants.