Què expliquen les cançons? Sovint hem après o sentit les cançons sense acabar d'entendre què expliquen. I encara menys sabem en quins ambients es cantaven, o d'on provenen. I quan ens entretenim a aclarir-ho, les sorpreses són notables: cançons que semblen líriques, resulta que es cantaven irònicament;...
Els cantadors, a dalt del cor, feien «retronar les parets de l’església!», explica emocionada una senyora de la vall d’Àssua. Qui eren aquests cantadors pallaresos? Com cantaven?
El llibre que teniu a les mans presenta aquests cants i, sobretot, vol fer conèixer els seus protagonistes: els cantadors. A partir de la memòria oral i dels enregistraments ens acostem a la figura del cantador i a l’entramat de gènere, d’edat i de condició social que el cant fa emergir. Podríem dir que, sis o set dècades enrere, el fet de cantar organitzava i feia sentir la vida social. I els cants, més enllà del ritual i del significat religiós, servien l’expressió i l’emoció de molta gent.
A partir del repertori vigent del cançoner tradicionalen llengua catalana, Francesc Vicens elabora un material didàctic musical per amestres d'educació infantil i primer cicle de primària- Agrupa les cançonspartint de dos criteris: l'interès curricular i la progressiómelòdica.
Pel que fa a l'interès curricular el mestre hitrobarà referències per a les situacions que requereixen música o que ambmúsica cantada puguin ser més dinàmiques. Pel que fa a la progressió melòdicael cançoner s'organitza sobre la base de la consecució acumulativa d'elementsmelòdics i ritmics en un ordre de dificultat progresssiva.S'hi inclouen repertoris que presenten esquemes corporats concrets i ordenats ("El dit polze") i d'altres més aleatoris ("Peupolidó", "El Jan Petit"), cançons de moixaines i jocs("Arri tatanet"), objectes quotidians ("Plegat paperet"),progressions numèriques ("La gallina Ponicana"), d'orientació("Qui la ballarà"), el calendari festiu ("Per Nadal el porc ambsal"), el medi natural ("Les formigues", "Cargol treubanya" les tonades de Sant Antoni)...