Cantadors del Pallars Jaume Ayats, Anna Costal, Iris Gayete  ISBN: 978-84-232-0744-2 Toc de gralla, 3 Pàgines: 143 Format: 13x19,5 Preu: 16,00 €

Els cantadors, a dalt del cor, feien «retronar les parets de l’església!», explica emocionada una senyora de la vall d’Àssua. Qui eren aquests cantadors pallaresos? Com cantaven?
El llibre que teniu a les mans presenta aquests cants i, sobretot, vol fer conèixer els seus protagonistes: els cantadors. A partir de la memòria oral i dels enregistraments ens acostem a la figura del cantador i a l’entramat de gènere, d’edat i de condició social que el cant fa emergir. Podríem dir que, sis o set dècades enrere, el fet de cantar organitzava i feia sentir la vida social. I els cants, més enllà del ritual i del significat religiós, servien l’expressió i l’emoció de molta gent.

ELS FORTINS DE FRANCO. ARQUEOLOGIA MILITAR ALS PIRINEUS CATALANS Josep Clara  ISBN: 978-84-232-0745-9 Camí Ral, 31 Pàgines: 219 Format: 17x24 Preu: 24,00 €

Al final de la II Guerra Mundial, en temps dedubtes per a la supervivència de la dictadura del general Franco, el règim va ordenar la fortificació de tota la serralada dels Pirineus —des del cap de Creus fins al País Basc—, per frenar la hipotètica invasió d’un exèrcit modern i ben equipat que havia de venir del nord. El territori català se’n va endur la grossa, ja que dels 169 nuclis de resistència previstos, 96 corresponien a Catalunya. De les cap a sis mil obres de ciment armat que hom preveia d’alçar-hi, se n’aixecaren prop de la meitat. No van tenir una utilitat pràctica, perquè la invasió no arribà mai, però deixaren una petja insondable sobre el paisatge. La gent les coneixia com a fortins, búnquers, nius de metralladores, casamates, blocaus..., però no en va poder saber l’abast exacte fins que fou aixecat el secret militar. Moltes d’elles han resistit el pas del temps i, com a restes de l’era de la violència i de l’arquitectura de campanya, mantenen un innegable significat històric, patrimonial i simbòlic.
Aquest llibre ofereix, en una primera part, les característiques generals de la popularment denominada Línia Gutiérrez, Pérez o Franco: context històric, zones defensives, tipus d’obres, constructors, ritme de treball, manteniment, etc., i a la segona es donen les dades específiques de cadascun dels sis subsectors en què van ser integrats els 96 centres de resistència dels Pirineus catalans. La documentació gràfica i la de l’apèndix documental complementen adequadament el tema de l’estudi.