Amics i amigues,
D’aquí a Sant Jordi, cada dia us parlarem d’un llibre dels que hem publicat els darrers mesos. Ho farem d’una manera diferent, molt personal, per compartir alguns aspectes que ens sembla que cal tenir en compte. Naturalment, tots els llibres us els recomanem i, en llegir-los, ja hi trobareu elements substancials més enllà d’aquests comentaris.
Comencem, avui dilluns 15 d’abril, per Botiflers de convicció i botiflers de conveniència, que acaba d’aparèixer. Amb aquest llibre, el professor Josep M. Torras i Ribé completa un cicle sobre la Guerra de Successió que ja fa una pila d’anys va encetar; a la mateixa col·lecció Bofarull, té publicats l’estudi sobre el conflicte bèl·lic (La Guerra de Successió i els setges de Barcelona, 1697-1714, que ha merescut diverses reedicions i que va representar un tomb en els estudis sobre la Guerra de Successió perquè l’enfocava des del punt de vista dels catalans coetanis de peu pla), l’estudi sobre la repressió (Felip V contra Catalunya, tot un èxit de vendes i de repercussió popular perquè es basava en els testimonis mateixos dels borbònics) i l’anàlisi de l’ambient des de la postguerra fins al final del segle XVIII (Misèria, poder i corrupció a la Catalunya borbònica, 1714-1808, que va obtenir el Premi Ferran Soldevila).
Ara, Botiflers de convicció i botiflers de conveniència tanca la quadrilogia amb un treball sobre la implantació efectiva del Decret de Nova Planta pel que fa al nomenament de càrrec, especialment els de rang municipal (alcaldes i regidors) i també alcaldes majors. Josep M. Torras parteix d’una documentació rica i variada, provinent dels principals arxius del país i també de Madrid i Simancas, que –mirada en conjunt– explica l’evolució dels plantejaments dels responsables de la implantació municipi per municipi del règim borbònic en l’àmbit local.
De fet, no n’hi havia gaires, de filipistes de primera hora, però durant la guerra el partit borbònic va anar captant adeptes, fidelitats i serveis a la rereguarda amb diners i sobretot amb la promesa de càrrecs i de recompenses. A l’hora d’aplicar el decret de Nova Planta a escala local, tanmateix, el nombre de botiflers no era suficient per cobrir tots els càrrecs. Les autoritats borbòniques van dur a terme escrutinis poble a poble per trobar fidels a la causa filipista, però les exigències de fidelitat demostrada a la causa borbònica van resultar excessives per a una població catalana molt majoritàriament decantada a favor de l’arxiduc Carles. Ben entès que, després de la Junta de Braços de 1713, una part significativa dels representants de les jerarquies catalanes van declinar la resistència; aquí Felip V va trobar un primer gruix d’aspirants als càrrecs borbònics. Però no eren prou i, per tant, aquelles exigències van anar afluixant-se: van començar a buscar els menos malos i, més endavant, aquelles persones que sabessin administrar bé. I tot i així en diverses localitats catalanes no van cobrir els càrrecs, de manera que van anar a buscar aquells que tinguessin algo qué perder. És a dir, tu seràs alcalde del teu poble perquè si ho ets no et buscarem les pessigolles i, si no ho ets, et vindrem a furgar el negoci. Aquesta darrera frase és meva, no pas de Josep M. Torras, però així –dit una mica a l’ample– s’entén millor. És clar, els botiflers d’origen veien com càrrecs rellevants els ocupaven antics austriacistes i això els va molestar i fins engelosir: va començar a haver-hi denúncies a les autoritats pel passat de diverses persones –fins i tot caps de la Coronela–. Ja us imagineu que hi havia denúncies certes i altres de falses; com tantes vegades, la història sembla que repeteixi alguns esquemes.
Sigui com vulgui, la victòria militar de Felip V va acabar imposant l’absolutisme i, amb bona part dels dirigents catalans a l’exili, a la presó o a la clandestinitat, el pas del temps va afavorir-ne la implantació, a desgrat de totes les dificultats. És per això que la coberta del llibre, elaborada per la dissenyadora Muntsa Busquets, constitueix una al·legoria que ens mostra diverses flors de lis blanques (símbol i color borbònic) però amb pocs representants dels botiflers de sang, que apareixen en poc nombre on podríem localitzar el cor.
A hores d’ara ja podeu trobar Botiflers de convicció i botiflers de conveniència en més de 200 llibreries del país, al preu de 16 euros. La primera presentació la tenim programada per al dijous 30 de maig, a les 7 del vespre, a la Biblioteca d’Igualada, en un acte organitzat per Òmnium Cultural – Anoia.
Rafael Català
R. Dalmau, Editor
