Amics i amigues,
Per Sant Jordi serem a la Rambla de Barcelona, davant del Liceu. Ens hi acompanyaran diversos autors, entre els quals podem precisar-ne uns quants en els horaris següents:
11-13: Miquel-Lluís Muntané
11-12: Marcel A. Farinelli i Víctor Hurtado
13-14: F. Xavier Hernàndez-Cardona
16:30-18: Rafel Sospedra
18-19: Marcel A. Farinelli
El dia 22 serem a Terrassa, a la cruïlla entre la rambla de Sant Nebridi i el passeig de Joan Miró; si plou, ens podeu trobar a la seu actual de l’editorial: passeig de Joan Miró, 23
Oriol Garcia Quera s’ha especialitzat en el còmic a partir de personatges, monuments i moments de la història de Catalunya, a banda de fer de professor de dibuix. El darrer dels seus àlbums és Cartago Vetus. La ciutat perduda, que constitueix el número 7 de la col·lecció Traç del Temps, on podeu trobar temes de totes les èpoques: Mir Giribert al segle xi, Cessetans en època ibèrica, Pompeu Fabra en la contemporània (en aquest cas, amb guió de Gemma Pauné), Carlins al segle xix, Bruixes al xviii i Feudals novament a l’alta edat mitjana. Amb Cartago Vetus, en canvi, fa una proposta diferent i ben interesant perquè situa la recerca arqueològica com un element transversal al llarg del temps a través de tres històries reals.
El punt de partida cal cercar-lo al segle II aC. A la seva Geografia, Claudi Ptolomeu esmenta Cartago Vetus entre les ciutats dels ilercavons, els ibers que vivien en els àmbits actuals de Tarragona i Castelló. La localització d’aquest població ha estat un repte per a investigadors i arqueòlegs, sobretot perquè si a partir del nom podem pensar que es tracta d’una ciutat cartaginesa, això podria fer pensar que aquesta cultura va arrelar en terres on no se’n té constància. És en el marc de la Il·lustració que Garcia Quera situa la primera recerca, a partir de les hipòtesis que formula Jaume Pascual, un personatge important del moment que el còmic permet d’evocar. La segona recerca s’inscriu, a finals del segle xix, en el moviment de l’excursionisme científic i destaca la voluntat de descobrir el país per part dels joves de cultura urbana d’aleshores, així com el propòsit de donar-lo a conèixer; per exemple, un dels protagonistes de la recerca és Cèsar August Torres, que posteriorment va elaborar diverses guies excursionistes. I la tercera història s’inscriu en l’època de la Mancomunitat de Catalunya, institució que actua com un revulsiu extraordinari de la Catalunya de principi del segle xix i que dur a terme recerques amb un grau de rigor que dibuixa les bases científiques de l’arqueologia moderna.
Aquests còmics permeten a joves i a adults d’introduir-se en la història de Catalunya d’una manera rigorosa i amena. Regaleu-los; regaleu-vos-els!
Rafael Català
R. Dalmau, Editor
