Amics i amigues,
Avui, dimecres 17 d’abril, explicarem uns quants detalls del llibre de l’historiador Josep Clara, que ha estat fins fa poc professor a la Universitat de Girona, Històries dels serveis d’espionatge franquistes, acabat de publicar i que ja podeu trobar a les llibreries al preu de 24 euros.
Josep Clara compta fins a tretze els serveis d’informació de diverses institucions vinculades amb el franquisme, n’analitza les principals característiques i extreu de la documentació consultada moltes dades sorprenents referides a personatges o entitats del moment. Aquests serveis d’intel·ligència solien ser força incisius, tot i que la dispersió generava rivalitats entre ells i fins s’arribaven a controlar els uns als altres. No sempre eren gaire brillants, com en el cas de la revista Presència, que va rebre un sobre tancat sense adreça que l’espionatge havia obert i s’havia descuidat de tancar bé.
Històries dels serveis d’espionatge franquistes reporta una panoràmica general dels diversos serveis d’intel·ligència o espionatge del franquisme, però també de components i col·laboradors o delators, mètodes i rastres d’actuació, persones perseguides, agents dobles, la vena anticatalana i l’antimaçònica… Remarca noms propis i intervencions concretes dels agents, obsessions, activitats paral·leles i fórmules seguides per a controlar l’enemic interior, reprimir la dissidència i assegurar la permanència del règim.
Entre els casos exposats, els militars Manuel Chamorro, José M. Ortega i Nicasio Riera hi personifiquen l’espionatge professional, mentre que Francesc Viadiu, Pau Casals —un dels objectius de vigilància permanent, pel que significava de símbol catalanista i republicà: una autèntica obsessió—, Quico Sabaté i el bisbe Jaume Camprodon —a qui li obrien la correspondència—, entre molts altres protagonistes sota sospita, representen el món dels controlats. Eliseu Melis simbolitza l’espia doble, i Josep Dot l’antifranquista atrapat… Josep Clara també parla dels escriptors Josep Pla i Josep M. Gironella, el primer un col·laborador del serveis d’informació que va passar a ser ell mateix espiat pel seu decantament proaliat durant la Segona Guerra Mundial, i el segon com un personatge tèrbol a qui li eren permeses determinades excentricitats —diguem-ho així— per la seva lleialtat al règim.
La documentació dels serveis d’informació del franquisme ha arribat mutilada, expressament per la mala consciència dels protagonistes principals (el ministre Rodolfo Martín Villa va ordenar la destrucció dels arxius de la Falange o Movimiento) o per incúria. «A Girona, el fum de la documentació cremada va ser observat des de les cases veïnes al carrer Ciutadans, on era instal·lada la prefectura provincial», afirma l’autor, qui tanmateix ja havia fotocopiat alguns documents, ara desapareguts, i que revelen informacions en alguns casos sorprenents.
Podeu llegir aquest article: https://www.ara.cat/girona/l-obsessio-franquisme-pau-casals-cobles-gironines_130_4992615.html
Informem que el dia de Sant Jordi ens podeu trobar amb parada pròpia a la Rambla de Barcelona, davant del Liceu com era costum abans de la pandèmia. I el dia 22 en tindrem a Terrassa, en concret a la cruïlla entre la rambla de Sant Nebridi i el passeig de Joan Miró, a tocar de la seu actual de l’editorial.
Rafael Català
R. Dalmau, Editor
