Amics i amigues,
Per Sant Jordi serem a la Rambla de Barcelona, davant del Liceu. Ens hi acompanyaran diversos autors, entre els quals podem precisar-ne uns quants en els horaris següents:
11-13: Miquel-Lluís Muntané
11-12: Marcel A. Farinelli i Víctor Hurtado
16:30-18: Xavier Hernàndez-Cardona i Rafel Sospedra
18-19: Marcel A. Farinelli i Gavino Balata, tots dos algueresos
El dia 22 serem a Terrassa, a la cruïlla entre la rambla de Sant Nebridi i el passeig de Joan Miró; si plou, ens podeu trobar a la seu actual de l’editorial: passeig de Joan Miró, 23
Aquest Dia del Llibre té per nosaltres també un caràcter alguerès. Recentment hem publicat un llibre que recomanem de totes totes a aquelles persones que tingueu interès a conèixer les relacions entre Catalunya i l’Alguer durant el franquisme. Es tracta del llibre de l’historiador alguerès Marcel A. Farinelli Antoni Simon Mossa, l’Alguer i Sardenya durant el franquisme. El treball té dos enfocaments complementaris: el primer, el de resseguir la trajectòria cultural i política d’un autèntic homenot sard: Antoni Simon Mossa. Homenot, perquè Josep Pla li va dedicar un dels seus perfils; de fet, tots dos personatges es van conèixer a Roma perquè Simon Mossa va identificar que Pla parlava en llengua catalana i el va voler conèixer. Professionalment, Simon Mossa va ser cineasta i va excel·lir com a arquitecte; la seva sensibilitat mediterrània i els seus coneixements històrics li van permetre d’elaborar a la costa sarda unes propostes arquitectòniques sensibles envers el patrimoni natural i l’entorn cultural propi.
Simon Mossa va ser també un gran activista del sardisme; de fet, després de llegir el llibre de Farinelli podem afirmar que Simon va ser el fundador del sardisme modern: s’avançava al seu temps, superava la fase autonomista i feia una proposta anticolonial i independent. Us interessarà, aquest vessant, perquè Simon Mossa mantenia relacions internacionals, també amb catalans de l’exili i de l’interior. Aquí entrem en el segon enfocament del llibre: Simon Mossa va ser un dels principals protagonistes de les relacions entre Catalunya i l’Alguer que es van reprendre a partir de la segona meitat dels anys cinquanta del segle XX i que van tenir dos moments culminants –que Farinelli analitza amb detall i hi aporta unes quantes novetats, en alguns casos sorprenents– en el Viatge del Retrobament del 1960 i els Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l’Alguer l’any 1961. Hi apareix el paper dels catalans Josep M. Batista i Roca, Joan Ballester i Canals, Pere Català i Roca, Miquel Batllori, l’arquitecte Adolf Florensa, entre molts d’altres. I també les relacions amb figures alguereses fonamentals, com ara Rafael Catardi, Rafael Sari i Antoni Bal·lero. En aquest sentit, Farinelli exposa com Antoni Simon Mossa mantenia a l’Alguer una posició compromesa en el terreny polític més enllà dels llaços culturals amb Catalunya.
Entre les diverses presentacions del llibre que tenim previstes, n’hi ha dues al maig: dissabte dia 4 a l’Alguer i divendres dia 24 a Bellaterra (poble).
Justament als Episodis de la Història, acabem de reeditar La Sardenya catalano-aragonesa. Perfil històric, de Francesco Cèsare Casula, professor d’història de medieval de la Universitat de Càller. Aquest volum, que al seu moment va ser traduït per Pere Català, ofereix un punt de vista sard de la presència catalana a Sardenya durant l’edat mitjana. Crec que no exagerem gens ni mica si afirmem que resulta indispensable per conèixer una part de la nostra història en què vàrem ser ocupants i no pas ocupats… i que no va anar bé ni per als sards ni per als catalans.
El dia de Sant Jordi també tindrem a la parada el llibre Soldats abandonats, que ha publicat Pagès Editors. No és pas un llibre nostre ni tampoc un llibre d’història, però volem donar suport a la primera novel·la publicada en alguerès normatiu i el tindrem a la venda per si us abelleix d’adquirir-la: hi descobrireu racons de l’Alguer Vella i part de la seva història. Amb aquesta obra, Gavino Balata –activista alguerès que debuta com a novel·lista– va guanyar el XXXII Premi Joan Canyameres de Novel·la (2023) que anualment convoca Òmnium Cultural Terrassa. Està previst que Balata sigui a la nostra parada entre 6 i 7 del vespre el dia de Sant Jordi.
Rafael Català
R. Dalmau, Editor